Qui som?
Què és TÍRVIA HISTÒRICA?
Tírvia Històrica és una proposta cultural de l’Ajuntament de Tírvia, amb el recolzament l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI).
Tírvia Històrica és un festival cultural i literari al voltant de la literatura de gènere històric, que compta amb moltes persones afeccionades.
Es pretén en un marc històric únic, com és la vila de Tírvia, entretenir i fer gaudir als visitants i als afeccionats/des del gènere, apropant autors/es de referència i generant sinèrgies amb el territori. Com l’Institut Hug Roger III, la Biblioteca municipal de Sort, la botiga llibreria de Llavorsí Les Aigües, l’editorial Bresca, La Comella de Tírvia, el Restaurant Nadalet, Cims Beer, etc…
Tírvia Històrica neix amb la voluntat de convertir-se en un festival de referència a l’Alt Pirineu i a la resta del país.
Conjuntament amb l’Ajuntament de Farrera i el Festival Farrera Negra, l’Ajuntament de Tírvia amb el Festival Tírvia Històrica cerca posicionar aquesta contrada del Pallars, la Coma de Burg, com una destinació cultural de referència, amb vocació de sumar més aficionats/des a la lectura i a la història a través de la literatura, el teatre, el cinema, els jocs i el treball a les aules.
On som?
Tírvia és una vila i municipi del Pallars Sobirà. De fet, som el municipi més petit en extensió de tota la comarca. Estem situats al seu nord-est, enlairats damunt del punt on es troben la Vall Ferrera, la Vall de Cardós i la Coma de Burg. Aquest punt és el de tres vies, de tres valls, que dona origen al nom de la vila. Cruïlla de tres camins, en llatí Trivia, en plural Trivium.
La nostra història.
El Pallars Sobirà no va ser una zona altament romanitzada, extrem que s’ha de tenir sempre present. No és fins l’any 819 que es disposa de la primera referència escrita de la vila de Tírvia.
A la fi del segle X Tírvia era un alou del comte de Pallars. Al segle XII havia passat a mans de la mitra urgellesa, però aviat figura dins els dominis de la poderosa baronia de Bellera i el 1225 Guillem de Bellera, senyor del castell de Tírvia, concedí a la població una carta de franqueses. Al segle XIII (el 1272) Tírvia, amb la Vall Ferrera i la coma de Burg, fou adquirida pel comte Roger Bernat III de Foix. Des d’aleshores Tírvia formà part de les terres vinculades als comtes de Foix i al vescomtat de Castellbò (des del 1315 fins al 1391, però els territoris catalans dels Foix, llevat d’Andorra i el Donasà, estigueren en mans de la branca dels Castellbò iniciada per Roger Bernat III de Castellbò, desvinculada de les possessions dels Foix-Bearn, fins que Mateu I de Foix tornà a reunir els dominis).
Al segle XV el vescomtat de Castellbò havia estat dividit en cinc quarters, un dels quals estava centrat a Tírvia (quarter de Tírvia) i comprenia la vila de Mallolís, tota la Ribalera (Romadriu, Castellarnau, Serret i Colomers), Sant Joan de l’Erm i les batllies de Burg i de la Vall Ferrera, amb 210 focs a l’inici d’aquest segle. Tots els dominis dels Foix passaren amb Francesc Febus al Regne de Navarra (Francesc I de Navarra) i, quan el 1512 Ferran II de Catalunya-Aragó conquerí aquest regne, confiscà els territoris catalans dels Foix.
Pel caràcter estratègic del lloc, en una cruïlla de camins, fou una vila totalment fortificada (hi ha alguna resta de la muralla exterior) i sofrí les conseqüències de la guerra en èpoques posteriors: a la fi de la guerra dels Segadors fou ocupada pel mariscal francès Baltazard, amb Llavorsí. Encara a la fi de la guerra civil espanyola de 1936-39, després de l’estabilització del front a Sant Corneli fins al gener del 1939, la darrera ofensiva de les tropes feixistes del general Franco incidí molt durament a la Vila de Tírvia que fou pràcticament derruïda en la seva totalitat. A partir de 1940 s’inicià la seva reconstrucció dins del programa franquista de la Dirección General de Regiones Devastadas.
